Tema 6. Curiositats.

Segurament coneixes el conte "Gregor" (Guadalajara), de Quim Monzó. Llig aquest article i aquest altre i fes-ne un comentari en el teu bloc.

"Gregor", de Quim Monzó, es basat en La Metamorfosi de Kafka. Aquest tipus de lectura de relats clàssics occidentals ha estat titllada de metaliteratura i ha rebut un gran nombre de crítiques. Un escarabat es convertit en xiquet, al contrari que en La metamorfosi. Aquest finalment acaba matant a la seva familia i adaptant-se a la vida d'humà. En aquest conte Monzó vol fer un recordatori del gran autor Kafka basant-se en una obra seva.

II L'ALBATROS

Sovint, per divertir-se, les tripulacions

capturen els albatros, ocells grans de l'oceà,

que, companys indolents, segueixen el viatge

del vaixell que s'esmuny sobre severs abismes.

Un cop els han deixat jaient damunt la fusta,

els prínceps de l'atzur, maldestres i porucs,

arrosseguen feixucs les seves ales blanques

per sobre la coberta, com si es tractés de rems.

Viatger que volava... ara maldestre i indolent!

Tan bell fa poc... ara ridícul, repugnant!

Un li remena el bec amb una pipa curta,

l'altre es fa el coix i imita l'esguerrat!

El Poeta és semblant a aquest príncep dels núvols

que coneix la tempesta i es mofa de l'arquer;

exiliat per terra, enmig de les xiulades,

les ales de gegant no el deixen caminar.

Segurament coneixes aquest quadre. Comenta amb quin moviment el podem relacionar.
Aquest quadre s'anomena Les senyoretes del carrer d'Avignon, de Picasso, i es un dels primers quadres cubistes. En les obres cubistes els objectes es trenquen, s'analitzen, i es re-construeixen en una forma abstracta; enlloc de representar els objectes des d'un únic punt de vista, l'artista pinta el motiu des d'una multitud de perspectives per tal de representar-lo en un context més ampli.

Busca alguna altra pintura famosa relacionada amb el període que estem estudiant.
Una altra obra coneguda cubista es La fàbrica d'Horta d'Ebre.



Aquesta òpera de Puccini és un viatge musical al París més bohemi; però, què és la "bohèmia"?

Tercera part. Capítol 1.

Aproximadament a la una del migdia, Emma i Léon pugen en un cotxe de cavalls, que no abandonen fins a les sis de la vesprada. Comenta l'erotisme en Madame Bovary. [Pots referir-te al contrast entre la religió i la sexualitat; o destacar que el narrador es limita a descriure detalladament el trajecte del fiacre, i deixa que el lector intuïsca què ocorre darrere "les cortinetes de tela groga"; o pots explicar com el narrador omniscient es fa invisible.] 

En aquesta part, com en moltes altres on Emma manté relacions sexuals, el narrador omniscient es fa invisible i deixa de narrar el que ocorre darrere, narrant només el trajecte del fiacre. Així, deixa pas a la imaginació del lector, qui a pesar de no dir-li res sap el que esta passant darrere del carruatge.

Segona part. Capítol 12.

• Característiques i funcions dels personatges que apareixen en el fragment escollit.

En aquest fragment apareix Emma Bovary, molt més bella i animada ja que té una relació extramatrimonial.

Charles, el seu marit, està cada dia més enamorat de ella perque la veu molt més afavorida, però ignora que li està ficant les banyes. És molt amorós i volia molt a la seua filla i la seua esposa. Es treballador, i està disposat a qualsevol cosa per vore créixer feliç a la seua filla, encara petita.

Berthe es la filla de Emma y Charles, per a la qual el pare veu un pròsper futur. 

Rodolphe es un home atractiu i amb facilitat per a seduïr a les dones. I aixó es lo que fa en Emma. Encara que no creu ni en l'amor ni en el compromís, a ella li canvia la vida i la fa molt més feliç.

Justin treballava per a Emma i estava enamorat d'ella, però ningú ho sabía.

Segona part. Capítol 10.

1. Indiqueu les figures literàries que donen al fragment caràcter poètic.

 

Romangué una estona amb el paper als dits. Les faltes d'ortografia s'hi enllaçaven les unes amb les altres. Així i tot, Emma seguia el pensament paternal que picotejava afectuós entre les ratlles com una gallina des del darrere de les estaques d'un clos. Es veia que havia eixugat la tinta amb la cendra de la llar, car li'n caigueren unes motes al vestit, i s'imaginà el seu pare ajupint-se al peu del foc per tal de servir els ferros. Feia tant de temps que ja no estava al seu costat, seient, com tenia per costum, a l'escambell, prop de la llar, fent cremar els extrems dels joncs marins i contemplant-los mentre espurnejaven!... Recordà certes tardes d'estiu assolellades. Els poltres, quan els passava algú pel costat, renillaven i s'allunyaven galopant, galopant... Sota la seva finestra hi havia un rusc; les abelles, a vegades, tot volant atretes per la llum, anaven a colpejar els vidres i rebotien com unes pilotetes d'or. Quina felicitat en aquell temps!, quina llibertat!, quina esperança!, quina abundor d'il·lusions! Ara, ja no li quedava res! Havia anat despenent-ho a través de les aventures de la seva ànima, en les seves successives condicions, en la virginitat, en el matrimoni, en l'amor. I així havia anat perdent-ho tot al llarg de la seva vida com aquells viatgers que abandonen una porció de la pròpia riquesa a cada hostal que troben pel camí.

Doncs què era, enmig de tot, el que la feia ser tan dissortada? On era la catàstrofe extraordinària que l'havia trasbalsada? I aixecà el cap tot esguardant al seu voltant com si cerqués la causa d'aquell sofriment.

1. Assenyaleu algunes formes literàries (estils) de l'estat psicològic de la protagonista en aquest text i de la novel·la en general.

Primera part. Capítols 5 i 6

• Comenta la utilització de la cursiva en aquest fragment. 

 La cursiva s'utilitza com a indicació dels canvis de veu. Per exemple, al primer paràgraf, les expressions felicitat, passió i embriaguesa son desconegudes per a Emma, i només les coneix dels llibres.

 

• Com era l'educació de les jóvens de l'època? 

 Les jóvens de l'època es dedicaven a l'hogar i a l'esglèsia, exceptuant a Emma que dedicava molt de temps a la lectura.

• Explica si hi trobes algun "salt enrere" o "analepsi" (flashback, si saps anglés). [La tècnica oposada es diu "salt endavant" o "prolepsi" o  flashforward.]

El salt es troba del capítol 5 al 6 quan recorda la seua estància al convent als 15 anys.