EL DECAMERÓ I ALTRES COL·LECCIONS DE RELATS.
Giovanni Boccaccio va ser un escriptor i humanista italià que escrivia en llatí i en italià. És considerat, juntament amb Dante i Petrarca, un dels pares de la literatura en italià. La seva obra més coneguda és el Decameró, una obra magna de la literatura medieval europea. Es un cant a l'amor i goig de la vida que va ser escrit en un impecable toscà durant els anys 1350 i 1353, i consta de cent contes i novel·les breus que s'expliquen deu joves durant deu dies.
Giovanni Boccaccio va ser un escriptor i humanista italià que escrivia en llatí i en italià. És considerat, juntament amb Dante i Petrarca, un dels pares de la literatura en italià. La seva obra més coneguda és el Decameró, una obra magna de la literatura medieval europea. Es un cant a l'amor i goig de la vida que va ser escrit en un impecable toscà durant els anys 1350 i 1353, i consta de cent contes i novel·les breus que s'expliquen deu joves durant deu dies.
Durant la pesta negra de 1348 a Florència, Boccaccio imagina que set noies i tres joves fugen de la ciutat per tancar-se dins una vil·la. Allí es dedicaren exclusivament a l'oci, despreocupats i sense prejudicis, menjant, cantant, dansant i, en especial, explicant-se històries tots plegats. Aquestes històries constitueixen el vertader nucli de l'obra, de manera que la peripècia dels joves o història marc és tan sols l'excusa per poder mostrar l'inventari d'exemple al més pur estil medieval, si bé amb una moralitat de sensibilitat pròpia de l'humanisme. La temàtica és rica: de viatges, de separacions i retrobaments, d'estirabots burlescos, d'amors ideals que acaben tràgicament, d'amors molt més terrenals que acaben feliçment amb la consumació de la passió carnal, de mentides i escarnis a les institucions religioses, etc. En tots ells es repeteixen abundants tòpics i es mostren algunes concepcions filosòfiques i literàries de l'època, el xoc entre la nova sensibilitat humanista i l'antic teologisme. Es compleix a la perfecció el principi de qualsevol exemplum moralitzador, el d'instruir tot divertint. La influència d'aquesta obra és immensa, i tant per la seva qualitat intrínseca com per la fonda petja que ha deixat en obres posteriors es considera un gran clàssic.
Geoffrey Chaucer va ser un escriptor, filòsof, diplomàtic i poeta anglès contemporani de Boccaccio i de Christine de Pisan. És considerat a vegades com el primer autor que demostra la legitimitat artística de l'anglès. L'obra per la que és més conegut són els Contes de Canterbury que va començar a redactar inspirant-se en el Decameró de Boccaccio, a la mort de la seva muller el 1387. Aquesta col·lecció compta amb 21 contes narrats per peregrins que es dirigeixen a la catedral de Canterbury, i que tracten d'alleugerir la monotonia del viatge. Les seues característiques son les següents:
- La visió vitalista del món
- Els narradors opinen sobre els contes i discuteixen
- L'humor la ironia
- Els jocs de paraules
- Els acudits
- Les paròdies
- Chaucer és personatge i narrador
- L'autor ofereix un retrat dels peregrins
Les mil i una nits es el nom que rep una antologia de contes orientals compilats de la tradició oral de l'Índia, Egipte i Pèrsia. Tracten sobre una noia que amb el seu encant i la bellesa de les seves paraules va aconseguir sobreviure a la venjança del sultà, que ofés per una infidelitat, decideix que cada nit se li lliure una donzella, a la que manarà matar al día següent. Les característiques d'aquesta obra són:
- Els gèneres són diversos
- La temàtica variada
- La tècnica és un tret estructural
- El maravellós i fantàstic forma part de la majoria dels contes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada