Resum complet d'Èdip rei.

Èdip era fill de Laios i Iocasta i rei de Tebes. Al seu naixement, un endeví va dir que mataria al seu pare i es casaria amb la seua mare. Per a evitar-ho, el seu pare li va lligar els peus i se’l va donar a un criat per a que l’abandonara a les muntanyes del Citeró. L’home, que va sentir llàstima pel xiquet, se’l va donar a un pastor que el va portar a Corint, on els reis d’allí el van adoptar.

Quan Èdip va saber de la profecia va voler abandonar la ciutat per a evitar-ho, i va anar direcció Tebes. Pel camí, un carruatge li va barrar el pas, i va lluitar contra ells matant a tots excepte a un home que va aconseguir escapar.

Al arribar a Tebes, va trobar que la ciutat estava terroritzada per l’Esfinx, un monstre amb cos de lleó i cara de dona. Aquesta presentava enigmes als viatgers i ell el va resoldre alliberant els ciutadans i futurs viatgers.  Per a agrair-s’ho el poble de Tebes nombre Èdip rei, i li dona la mà de Iocasta, ja que el seu marit havia sigut mort.

Anys endavant, la ciutat de Tebes va sofrir una pesta, que només s’acabaria si el culpable de la mort de Laios era desterrat o matat. Èdip va començar a investigar, per a trobar al culpable. Va demanar cridar a Tirèsias, un endeví cec, el qual li va dir que ell era el culpable de la mort de Laios. Èdip no el va creure, però al cap d’uns anys va arribar un missatger informant que el pare d’Èdip era mort. Gràcies a aquest missatger, el protagonista descobreix que es adoptat, ja que va ser ell qui se’l va donar als reis de Corint. Per a resoldre dubtes, va fer cridar a l’únic home que es va salvar en la mort de Laios i els va contar que es va apiadar del xiquet i no el va deixar morir. En les declaracions del criat, Èdip va comprendre que era ell el culpable de la mort de Laios, el seu pare. I per lo tant també s’havia casat amb la seua mare i la profecia s’havia complit. Iocasta, escandalitzada per lo que havia passat, es va suïcidar i ell al vore-ho es clava una agulla del seu vestit als ulls per a no vore més les desgràcies que havia fet.

Finalment, Èdip va ser exiliat, després de demanar al seu cunyat que cuidara bé de les seues filles.