RESUM PER PARTS D'ÈDIP REI

PRÒLEG. La ciutat de Tebes està sofrint una pesta, que només s’acabarà si el culpable de la mort de Laios es desterrat o matat. Èdip, rei de la ciutat, ha començat a investigar, per a trobar al culpable.

PÀRODE. Es tracta d'un cant interpretat per a invocar als déus protectors de Tebes i explicar-los les desgràcies que pateix la ciutat.

EPISODI I. Èdip, per a salvar la seua ciutat, demana cridar a Tirèsias, un endeví cec. Aquest diu que ell es el culpable de la mort de Laios, encara que Èdip no el creu.

ESTÀSIM I. Èdip, no veient encara la realitat maleeix l'acció de l'assassí de Laios i el condemna. Pensant amb el que ha dit Tirèsias arriba a la conclusió que el sacerdot també pot equivocar-se. 

EPISODI II. Èdip acusa Creont, el seu cunyat, de ser l'autor del crim per a així convertir-se en rei. Creont no admet les acusacions ja que és innocent. Èdip comença a intuir que ha pogut ser ell l'assassí ja que recorda que en el lloc del succés, en una ocasió, ell també hi tingué un dur enfrontament. Amb tot, la consciència encara no li és del tot clara. Iocasta tampoc no vol reconèixer-lo com a presumpte assassí i no accepta la declaració de Tirèsias. 

ESTÀSIM II. Hi pren protagonisme el cor dels ancians de Tebes, el qual tem que la situació esdevingui caòtica i demana un càstig diví. 

EPISODI III.  Passat cert temps, arriba un missatger informant que el pare d'Èdip, Pòlib, era mort per causes naturals. Gràcies a aquest missatger, el protagonista descobreix que es adoptat, ja que va ser ell qui se’l va donar als reis de Corint.

ESTÀSIM III. El cor inicia un altre càntic que tracta sobre l'origen diví d'Èdip i que refusa la notícia que ha comunicat el missatger de Corint defensant a Èdip. 

EPISODI IV. Per a resoldre dubtes, Èdip fa cridar l’únic home que es va salvar en la mort de Laios, i aquest els conta que, quan el rei li va entregar el seu nou-nascut fill, es va apiadar d'ell i no el va deixar morir. En les declaracions del criat, Èdip va comprendre que era ell el culpable de la mort de Laios, el seu pare. I per lo tant també s’havia casat amb la seua mare i la profecia s’havia complit. 

ESTÀSIM IV. El cor no pot defensar-lo més. S'han aclarit tots els dubtes i ja es coneix la veritable identitat d'Èdip. Els dol més que hagi estat titllat d'impur que no si hagués mort. 

ÈXODE. El missatger de palau explica el final. Iocasta se suïcida i Èdip es clava les fíbules d'or del seu vestit en els ulls per a no vore més. Èdip inicia un diàleg amb Corifeu i amb Creont, a qui aconsella sobre els seus fills.